El passat dimecres 25 de novembre va tenir lloc la 1ª jornada de treball per la creació de la Xarxa d’Innovació Social del Baix Llobregat. L’esdeveniment, on van participar més de 70 persones, va combinar ponències i tallers amb l’objectiu d’identificar necessitats i oportunitats a la comarca.
El taller, orientat a crear un atles de necessitats i oportunitats al Baix Llobregat proposava treballar un mapa sobre el qual els diferents grups van identificar necessitats i oportunitats del territori. Els àmbits en els que ens vam centrar van ser: economia i consum; territori, medi ambient i energia; tecnologia; ciutadania i drets socials; espais i infraestructures; cultura i educació; i altres.
A grans trets, els que es va destacar en cada categoria és el següent:
Economia i consum
“L’economia sostenible vista, al mateix temps, com una necessitat i una potencialitat pel territori”
Els participants al taller van ressaltar la necessitat de crear ocupació basada en les noves necessitats, sempre des d’un enfocament d’economia social i sostenible. També es va fer notar que el model econòmic de la comarca és subsidiari de Barcelona. Tenint en compte això es va proposar crear un model de desenvolupament econòmic solidari, un mercat alternatiu i un model de cooperativisme a nivell local que aprofiti potencialitats del territori com son el parc agrari, els recursos naturals o els espais en desús.
En aquest sentit, es va destacar la necessitat de construir xarxes d’intercanvi i bancs de temps, potenciar la creativitat i crear espais de co-creació on el comerç local pugui diferenciar-se.
Territori, medi ambient i energia
“El transport intracomarcal, un reclam amb moltes oportunitats”
Un dels punts que més va aparèixer en aquesta categoria va ser la falta de transport que connecti els diferents municipis de la comarca. Com a oportunitat va plantejar-se la possibilitat de crear una xarxa de mobilitat alternativa i sostenible aprofitant el capital natural de la comarca com el riu Llobregat, a més de crear carrils bici entre els diferents municipis.
Alhora, hi va haver consens en que la riquesa natural del territori, tant a nivell paisatgístic com agroalimentari no es fa prou visible. Potenciant aquesta vessant de la comarca -van notar els participants- pot generar valor turístic i educatiu, així com fomentar l’agricultura de proximitat. Per a que això sigui possible, els participants van considerar important coordinar entitats socials i sector públic, buscant engegar una iniciativa supramunicipal.
Tecnologia
“La tecnologia al servei de les persones”
Tenint en compte la tendència a l’adopció acrítica de les noves tecnologies, es va proposar desenvolupar o aprofitar eines orientades a millorar les condicions de vida de les persones, apropant la tecnologia i els coneixements relacionats a la ciutadania. Per això van esmentar-se recursos ja existents com les tecnologies de codi obert (open source), el parc tecnològic UPC a Castelldefels o el Citilab a Cornellà. A més, també es va proposar continuar treballant en que els Ajuntaments obrin les seves bases de dades a la ciutadania.
Ciutadania i drets socials
“Drets des de la ciutadanaia per a la ciutadania”
En aquesta línia, la integració social dels col·lectius exclosos per migració, disfuncions, minories, gènere o gent gran va ser central. Tenint present que la comarca disposa d’una sèrie de recursos per donar resposta a la ciutadania i als drets socials, va ressaltar-se la necessitat de clarificar i posar a l’abast de manera fàcil els recursos i serveis disponibles actualment.
En aquest sentit, també es va proposar buscar solucions des de la ciutadania creant polítiques públiques que donin suport a les iniciatives professionals de la societat civil, replantejant l’abordament més des de la solidaritat que des de la caritat. Així, la importància de la creació d’una xarxa que vinculi el ric teixit associatiu de la comarca també va fer-se palès.
Espais i infraestructures
“Cal millor connexió i espais de cotreball a nivell comarcal aprofitant els recursos existents”
Per a construir una iniciativa conjunta relacionada a la innovació social i les infraestructures, els participants al taller van identificar la necessitat de crear espais comuns a nivell comarcal; millorar l’ús dels espais buits com infraestructures infra-utilitzades tant públiques com privades; la dinamització d’espais públics i la millora dels espais de trobada, especialment per aquells col·lectius amb més necessitats socials i econòmiques. En aquest punt va tornar-se a esmentar la necessitat de crear vies d’interconnexió sostenible (carrils bici) entre els diferents municipis.
Cultura i educació
“Cultura i educació: la gran sorpresa. Talent, identitat i territori, cabdal en les propostes dels participants”
De totes les categories, aquesta va ser la que va incorporar més propostes. En primer lloc, va fer-se notar la necessitat de crear identitat a la comarca, recuperant un relat comú amb l’objectiu de construir comunitat. A l’hora, també es va parlar de la necessitat de retenir el talent a la comarca evitant a fuga de cervells; la importància de la creació d’espais col·laboratius i associatius i l’adaptació de l’oferta i els serveis a les persones amb necessitats especials. En un sentit més abstracte però igualment important, es va identificar la necessitat transversal de fer entendre que la cultura és la base de la transformació social.
Com a oportunitats per engegar un canvi social a la comarca, es va destacar l’existència una cultura arrelada al territori, l’entramat de persones amb pensament crític, i l’existència d’institucions educatives potents com el parc tecnològic de la UPC. Per altra banda, també es va parlar de l’entramat cooperatiu vinculat a la cultura i la disponibilitat d’una generació molt ben preparada. Alhora, però, va esmentar-se que hi ha una sèrie de coneixements i experiències a la comarca que no acaben de valorar-se.
Altres
“Participació, co-responsabilitat i co-ligeratge de la ciutadania”
Per últim, en “altres necessitats i oportunitats” va destacar-se la necessitat d’augmentar la participació i la co-responsabilitat de la ciutadania, entenent l’administració com a facilitador de processos ciutadans, més que com a director. Aquí, el co-lideratge des del punt de la ciutadania hauria de passar de la idea d’allò públic a allò comú.
En aquest sentit es va proposar obrir els Ajuntaments a una gestió pública d’allò comú, crear iniciatives que fomentin la col·laboració entre diferents agents, i més finançament per reduir la dependència dels àmbits supranacionals. A l’hora, va ressaltar-se que els municipis petits, donades les seves característiques, poden funcionar com a laboratoris d’experiències d’innovació social.
Taller – World Café: Innovació social i estratègies de col·laboracíó entre agents
Després de dinar i de la segona tanda de ponències, els participants van crear quatre grups que es van situar al voltant d’una taula forrada amb paper on, a partir de les aportacions individuals es va co-respondre a 3 preguntes clau:
1) Quins projectes conec que estan donant resposta a les necessitats identificades al mapa?
Entre tots el participants van esmentar-se 44 projectes d’àrees tant diverses com apicultura, producció ecològica, càtering, recuperació d’espais públics, projectes d’educació, grups de sobirania alimentària, reinserció laboral, projectes que treballen amb persones discapacitades, gestió forestal i inserció laboral, o altres que potencien l’ús de la bicicleta.
2) Quines eines i recursos del Baix Llobregat cal activar per enfortir projectes d’innovació social o crear-ne de nous?
Per a ajudar a dur endavant projectes innovadors i de caire social a la comarca, els participants van destacar més de 20 eines i recursos diferents, entre els que estan el Consell Comarcal com a cohesionador, el banc d’intercanvi de coneixements, la possibilitat d’aprofitar espais que siguin comuns, les TIC com a eina per vincular persones i projectes, l’Observatori del Tercer Sector, el Parc Agrari o el riu Llobregat.
3) Al Baix Llobregat, com ha de ser el treball en xarxa per promoure la innovació social?
Per últim, les característiques de la xarxa sobre la que es va començar a treballar, hauria de ser, d’acord a les aportacions dels participants al taller, basada en la voluntat de compartir. Cal destacar el caràcter pragmàtic de les idees que es van plantejar, ja que va acordar-se que s’havia de ser realista identificant interessos i expectatives; ser concrets; ser creatius i ser efectius.
Descarrega el document de treball amb els resultats dels tallers de la jornada (pdf)