Capsulab és la càpsula de coneixement mensual de Coboi lab. Volem compartir la nostra recerca interna sobre temes com la innovació, els labs i els projectes multiactor, entre d’altres. I, a partir d’aquí, generar continguts i materials concisos i pràctics amb l’objectiu de difondre els principals aprenentatges.
En aquesta càpsula parlem de:
En aquest informe del (011).lab, el laboratori d’innovació del govern de São Paulo, presenten un paral·lelisme entre els cicles de vida de les persones i els cicles de vida dels laboratoris. Divideixen la vida dels labs, igual que el de les persones, en tres etapes:
- Infància. Com és un laboratori que està en l’infantesa?
- Concepció i embaràs. Va ser planificat? En quin context va néixer? Per què es va crear?
Tots els labs neixen en un context específic. Quan encara no han nascut, el seu equip impulsor comença a preparar l’espai i a definir les seves competències. Per a això solen buscar referents en uns altres labs existents per a crear la narrativa de la seva creació. La constitució d’un espai físic específic té un paper fonamental en la materialització de les transformacions a les quals el laboratori aspira. La pròpia concepció del laboratori és una ruptura, ja que és una estructura nova que neix justament amb la promesa d’innovar. - Maternitat i paternitat. Qui ho va impulsar? Amb quines expectatives? Com es va triar el nom?
Els labs solen ser impulsats des del lideratge polític i funcionaris emprenedors. El laboratori sorgeix com “el fill d’una mare controladora i d’un pare hippie” els quals tenen un conjunt de somnis i expectatives sobre el que envolta al lab (moltes vegades poc clares o poc realistes). Els labs necessiten les cures específiques d’aquestes persones durant la infància fins que es formi la seva estructura bàsica per a tenir una vida saludable. De quines formes i en quin moment es talla el cordó umbilical i s’assumeix la identitat i la cultura pròpies? - Primers passos i paraules. Es va formalitzar la seva creació? Quins van ser els seus primers projectes? Qui els va secundar? Com va reaccionar la resta d’actors?
Com un nounat, un laboratori en aquesta fase encara no sap qui és. S’estan descobrint i desenvolupant per mitjà de les seves primeres activitats. Els primers projectes solen ser més agosarats i posen a prova els límits. Ha d’entendre i aprendre a aixecar-se molt ràpidament. Necessita espai per a entendre com combinar les seves habilitats amb les prioritats que li demanden. Tenen el desafiament de formar un equip que detingui les competències específiques per als projectes. Els labs també solen institucionalitzar-se per a guanyar en legitimitat (certificat de naixement). Des de la cultura organitzativa el lab pot percebre’s com una nova amenaça.
- Concepció i embaràs. Va ser planificat? En quin context va néixer? Per què es va crear?
- Adolescència. Com és un laboratori en l’adolescència?
És una època de preguntes, descobriments, exigències, drames, turbulències, contradiccions, crisis i inestabilitats.- Rebel·lia i inquietud. Com conquistar el seu propi espai? Com gestionar la relació amb el seu entorn? Com dir “no”?
És un període de molts descobriments i proves. En l’adolescència, el lab intenta canviar el seu entorn ràpidament, però es troba amb obstacles. Hi ha un distanciament dels comportaments i privilegis de la infància, i l’adquisició d’algunes competències i responsabilitats atribuïdes als adults. Al no percebre’s com a adult, el lab pot generar incomoditat en uns certs processos. Els dirigents sovint el consideren un rebel. La seva postura es considera inoportuna, i a vegades massa provocadora. Es corre el risc de distanciar-se dels veïns i patrocinadors, ja que perceben que la família és una institució disfuncional. Intenta mostrar algun tipus de conquesta petita, algun resultat ràpid per a complir amb unes certes expectatives dels pares. Comença a prendre decisions pròpies i a diferenciar-se. Els pares decideixen cada vegada menys sobre la seva vida i esperen un equilibri entre oci i obligació. El “no” també pot ser un problema, tant acatar-lo com dir-ho. - Amics i tribus. A quins grups pertany? Quins són els seus companys clau? Com és percebut?
Al ser uns anys de confusió i formació, els labs busquen referents. També intenten unir-se en comunitat i adquirir un propòsit compartit. Estan aprenent amb els seus parells. Van construint una xarxa de col·laboradors i amics, persones dels qui moltes vegades els pares no tenien idea. A vegades, un projecte discret i sense costos amb un company compromès pot desencadenar una petita victòria que li dona impuls al laboratori. Però pot reproduir comportaments, moltes vegades el laboratori acaba caient en estereotips del que seria un laboratori rellevant. - Crisis d’identitat. Quina és la funció del lab? Com es percep per l’organització? Hi ha probabilitat que la seva funció canviï?
Durant l’adolescència, els labs tenen una certa dificultat per a definir la seva marca ja que estan centrats en desenvolupar projectes alhora que analitzen el seu rol en l’organització. A més, pateixen canvis físics, mentals i socials. És el moment en què es fan preguntes profundes. En centrar-se en la seva identitat, pot existir el risc de distanciar-se del seu entorn més pròxim. És comú que la imatge que el laboratori té de si mateix no correspongui a la que els altres tenen d’ell. Molts ciutadans no entenen què és aquesta “cosa nova”. El seu entorn espera un equilibri entre “oci” i “obligació”. El plaer inconscient de fer es complica per esforços constants d’autoanàlisis i transformació de si mateix. L’exigència de mostrar resultats es torna més rigorosa i freqüent. El lab intenta complir aquestes expectatives però al seu torn comença a qüestionar coses de la infància.
- Rebel·lia i inquietud. Com conquistar el seu propi espai? Com gestionar la relació amb el seu entorn? Com dir “no”?
- Edat adulta. Com és un laboratori en l’edat adulta?
La serenitat en actuar i el reconeixement dins de l’administració pública són aspectes característics d’aquest període.- Trajectòria i memòria. Està documentant i avaluant els projectes i maneres de treball? De què es pot aprendre?
En l’edat adulta, el lab té més clara la seva identitat i és conscient de les seves responsabilitats i abast. Ja no se sent un incomprès que lluita per a canviar el govern sol. De totes maneres, continua reflexionant sobre la seva pròpia pràctica. Revisa i avalua la seva trajectòria (aprenentatges, prioritats, etc.) i cerca preservar la memòria (documentar processos, projectes, maneres de fer, etc.). Fa pauses per a organitzar informació, així com fer reflexions i avaluacions sistemàtiques, té com a resultat un coneixement valuós i l’augment de la capacitat tècnica del laboratori. Ara bé, corre el risc de viure de records passats, socialitzar menys i reduir l’experimentació. És temptador viure solament de records i de les glòries obtingudes en el passat, narrades de manera heroica per a legitimar la seva existència. Preservar la memòria de l’organització i identificar les lliçons apreses és el primer pas perquè els laboratoris realitzin una avaluació. Hi ha dedicació per a documentar processos, projectes i maneres de fer. - Llegat. Quin valor deixarà després de la seva mort? Com es divulgarà el seu llegat? Què succeirà després de complir la seva funció?
El lab adult compta amb més reconeixement que en etapes passades. Comença a percebre’s com a rellevant i necessari. Els altres també tendeixen a reconèixer la seva funció.
Per aquest motiu, cerca construir un llegat per a l’ecosistema d’innovació. El seu llegat fa possible l’autonomia en projectes i mètodes de treball. Hi ha un augment de la capacitat estatal de construir noves respostes a problemes públics complexos, la qual cosa al seu torn exigeix un canvi de mentalitat, sovint sistèmica, per a generar un canvi de paradigma i no caure en modismes passatgers. A partir dels seus coneixements i aprenentatges, treballa per estimular la capacitat d’innovació de la seva organització i generar un impacte durador en el sistema. No obstant això, es desenvolupa la dificultat d’obertura a nous hàbits. La tendència a la sociabilitat tendeix a disminuir amb el pas dels anys. És important mantenir activa la xarxa de contactes, per a evitar la solitud i l’aïllament. - Longevitat. Quines estratègies han permès superar grans canvis o transicions? Hi ha probabilitats de mori?
Davant les grans dificultats, el lab adult planteja reflexions més agosarades i pot dir que “no” amb fermesa per a mantenir la seva missió. Usa les experiències viscudes com a font de saviesa per a llegir situacions, mirar cap a futurs desitjables i explorar possibilitats a fi de discernir i prendre decisions amb serenitat i seguir endavant. Una de les seves majors preocupacions és la seva continuïtat i sostenibilitat en el temps. Reflexiona sobre quines accions o estratègies ha de dur a terme per a continuar amb la seva funció (ampliar els seus àmbits de treball, aconseguir un públic més ampli, etc.) La preocupació de la maduresa és com preservar l’experimentació del propi laboratori. Qüestiona si està en el camí desitjat, si hauria de canviar el seu estil de vida, el seu comportament i les seves prioritats. Seria important un desenvolupament cap a un impacte sistèmic i durador, treballant de manera més integrada amb l’administració pública i sentint-se part d’ella. Si no aconsegueix gestionar bé algunes de les transicions a les quals ha d’enfrontar-se, és possible que el lab mori.
- Trajectòria i memòria. Està documentant i avaluant els projectes i maneres de treball? De què es pot aprendre?
A mode de conclusió, l’informe descriu que hi ha certs desafiaments que són transversals de la vida. Com pot ser la cerca de la pròpia essència, la relació amb la família, o les transicions (tant polítiques com a nivell personal).
Font: Werneck, C., Ferrarezi, E., Brandalise, I., Vaqueiro, L., & Bonduki, M. (2020). Ciclos de vida de los laboratorios de innovación pública (Enap/2020; p. 48).
Si vols rebre les novetats de capsulab, pots subscriure’t a través d’aquest formulari.
Amb el suport de:
