Els espais d’innovació local a La Garrotxa: Com comencem a abordar reptes comuns?

09/11/2022

El passat 8 de novembre vam anar a l’Espai Cràter d’Olot en el marc de la celebració dels 10 anys de Coboi. Ens vam trobar amb diferents espais d’innovació local de la Garrotxa, comarca amb gran presència d’entitats socials, i vam fer una dinàmica sobre com començar a abordar reptes comuns. La vam co-facilitar amb Resilience.Earth, una cooperativa que aposta per la resiliència comunitària, el disseny regeneratiu i l’economia social i solidària com a eines fonamentals per a la transformació, i Pandora Hub, un moviment que busca construir un estil de vida productiu alternatiu basat en el retorn al món rural.

 

Agafant els quatre eixos del Fem Garrotxa, el procés participatiu per a la creació del Pla Estratègic de la Garrotxa 2020-2030, vam aprofundir en les potencialitats dels espais d’innovació social en l’àmbit de persones, planeta, prosperitat i aliances (pau i partenariat).

  • En el marc de persones, es va destacar la capacitat de sinergia i suport mutu, alhora de la possibilitat d’arribar a una població més diversa i dotar d’autorealització a les persones. A més, els espais d’innovació brinden aprenentatges a les persones.
  • Respecte al planeta, els espais d’innovació poden aportar propostes més sensibilitzadores i d’impacte positiu a la natura, i que és d’especial interès en el context actual de transició ecològica.
  • De manera semblant, els espais d’innovació aporten a la prosperitat propostes que no només pensen en els diners, sinó en un ecosistema econòmic sostenible, entenent totes les dimensions de la sostenibilitat.
  • I finalment, els espais d’innovació social contribueixen a treballar col·laborativament i amb una mirada conjunta a favor d’aliances. L’enxarxament de propostes i projectes ofereix una major incidència, capacitat d’acció i autonomia política.

 

 

Agafant aquestes idees, vam fer un treball de classificació entorn quines potencialitats ja estaven treballant i de quina manera, i quines encara no i perquè no.

  • A l’àmbit de persones ja s’està vivint la recuperació d’infraestructures que prenen forma d’espais de creació i d’aprenentatge. Es va citar Balkar, el nou espai de catalització comunitària que ofereix formacions i comunitats d’aprenentatge. Es considera que encara no som persones del tot diverses perquè vivim en una societat conservadora i falten recursos humans i temps per crear més aliances.
  • A l’àmbit de planeta es van trobar moltes accions que ja treballaven aquesta potencialitat. Des d’impremtes vegetals a la investigació de la relació i disseny de persones, espais verds i consciència, passant per la creació d’esdeveniments i producció regeneratius. Es va dir que la mirada cap al planeta suposa un eix transversal a la pràctica diària en tots els àmbits del projecte. Però alhora es va fer l’autocrítica que feia falta buscar de manera col·lectiva més visions ecològiques i de relació. També es va assenyalar una manca de comunicació per part de tots els agents i el món empresarial en un context de canvi cap a un model més ecològic i sostenible.
  • La prosperitat s’està treballant a través de la unió i vincles entre col·lectius. La prosperitat d’un ecosistema econòmic alternatiu és sostingut, però és precari (en la cultura, comunitat i innovació) per culpa de les mateixes característiques del projecte i encaix al sistema. I aquesta precarietat d’alguns projectes no els deixa trencar el sostre de vidre i només poden centrar-se en la mateixa sostenibilitat.
  • A l’àmbit d‘aliances, ja s’estan treballant diferents accions com la creació del hub innovació en salut de la província de Girona. La part negativa és que no hi ha autonomia de l’administració ni respecte fons públics de finançament. A vegades un canvi de govern pot tombar un projecte.

 

Finalment, es va obrir un debat per parlar dels reptes de compartim. Es va dir que, avui en dia, continuem sent inexistents a vista de la societat i no saben què som ni què fem. Lligat a això, es va posar èmfasis en reflexionar sobre les paraules i els conceptes que utilitzem, ja que poden generar distància. Un repte que es va destacar va ser el de l’avaluació de la transformació, que estem lligats al quantificable. Però com es pot quantificar allò intangible? Justament pot ser la feina dels espais d’innovació canviar o inventar nous indicadors qualitatius, que s’allunyin de narratives econòmiques.

 

#fonsUEcat #PECTInnodelta

 


Amb el suport de:

GeneralitatFeder

Vols rebre les nostres novetats?