Cicle de converses sobre les possibilitats de la ciutat del futur
Antecedents
Aquest any des de Coboi lab hem dissenyat un cicle de converses sobre les possibilitats de la ciutat del futur. La pandèmia ens ha fet qüestionar, entre d’altres coses, el model de metròpolis on volem viure, és a dir: com ha de ser la ciutat post-covid? A ciutat[s] possible[s] conversarem sobre noves maneres de co-dissenyar la ciutat amb diferents actors i sobre alternatives per fer front a les problemàtiques urbanes emergents: l’habitatge, la transició ecològica, i l’espai públic.
Aprenentatges
Aquest cicle té dues lectures: ciutat possible i Ciutats Possibles, perquè volem aportar pluralitat, amb una mirada diferents i alternativa al conegut i que no funciona, perquè cada un ho pugui portar a la seva realitat – Sergi Frías
Alessandro Rancati, analista de la Comissió Europea, afirma que les polítiques d’aquesta tendeixen a estar desconnectades de la vida real, i el projecte de la Nova Bauhaus Europea és un intent de connectar i enllaçar el New Green Deal amb les diferents realitat que ja están succeint a nivell local.
La Nova Bauhaus Europea es troba guiada per tres paraules: beautiful, sustainable i together. Totes els projectes que es presenten han de complir amb aquests tres pilars: de la bellesa més enllà de l’aparença, la sostenibilitat i la inclusivitat. Rancati remarca que ja hi ha exemples i referents a tot Europa que ajunten aquestes tres paraules, però se’ls falta atenció, suport o fins i tot credibilitat. Finalment, Rancanti advoca per un codiseny de la ciutat, on la creació no sigui l’obra d’algú sinó la creació de molts. Escapant la lògica de la competitivitat, ell recolza a la idea de dissenyar junts la ciutat, a més aposta per una transició cap a la noció de ciutats que dissenyen noves realitats i interaccions.
Per altra banda, l’alcaldessa Lluïsa Moret va explicar que, per ella, Sant Boi és una ciutat efervescent, on s’han de vincular les persones amb el planeta i la prosperitat. A més, destaca el paper de Coboi lab que permet reflexionar i construir una ciutat millor per tots, i a la vegada remarca que som responsables de la ciutat que deixarem a les futures generacions.
Finalment, Carme Arcarazo va explicar el funcionament del cicle de ciutat[s] possible[s], un espai on debatre temes emergents. La primera etapa de sessions es pregunta el com, i la segona etapa, ja per setembre i octubre, es pregunta quin tipus de ciutat. Les dues etapes han estat pensades des de dues perspectives transversals: la perspectiva multiactor i una clara voluntat feminista.
Aspectes a destacar:
- Cal centrar-nos en allò que ja existeix, no cal inventar coses noves. Així, assegurem el contacte de la Unió Europea amb diferents realitats de diferents nivells, que podem aprofitar per connectar amb el New Green Deal.
- Hi ha hagut una transició del disseny de les ciutats cap a les ciutats que dissenyen elles mateixes.
- Hem de lluitar a favor de la interacció i col·laboració entre persones.
- Preguntar-nos qui han de ser protagonistes en aquest procés del disseny de les ciutats.
Sessió 1 Urbanisme participatiu
Com dissenyem processos de transformació urbana de manera participativa?
Més informació aquí.
Sessió 2 Joves dissenyant la ciutat
Els joves viuran la ciutat del futur; quin paper haurien de tenir dissenyant-la al present?
Més informació aquí.
Sessió 3 Nous models d’habitatge
Quins [nous] models i instruments poden fer servir ajuntaments de ciutats intermitges per garantir el dret de l’habitatge?
Més informació aquí.
Sessió 4 Emergència climàtica
Com seria una ciutat que ha aconseguit fer front a l’emergència climàtica? Si poguéssim crear un barri desde 0, què fariem diferent?
Més informació aquí.
Amb el suport de:
